Estoy desarrollando un trabajo de detección de necesidades de profesionales de la educación en materia de educación permanente. Este trabajo forma parte de mis prácticas profesionales de Pedagogía, que estoy realizando con gran ilusión en la Associació de Mestres Rosa Sensat.
Después de haber pasado un cuestionario sobre tal cuestión (la educación permanente), observo que la educación emocional es una necesidad formativa muy presente, seguida de las dificultades en el aprendizaje y la resolución de conflictos, vinculadas ambas, en cierto modo, con la educación emocional.
¿Ciertamente es la educación emocional una necesidad formativa, para los profesionales de la educación, significativamente desatendida?
Quisiera abrir el debate y que seáis vosotr@s, l@s que os encontráis con esta carencia, quienes opinéis sobre la necesidad de una mayor oferta formativa sobre esta materia y en que aspectos os parece más relevante.
"La mejor manera de conocer una realidad es escuchando a quienes forman parte de ella"
(Junto con tu comentario indica en que etapa desarrollas tu práctica y la zona en la que se ubica, gracias ;)
Bones!
ResponderEliminarAra mateix em trobo treballant com a monitora d'acollida matinal (EP), al menjador acompanyant un infant amb Síndrome d'X Fràgil (EI) i fent classes de suport a casa amb un nen i una nena de cicle mitjà i una altra nena de cicle superior. Sóc TEI i estudio Pedagogia.
Penso que l'educació emocional és una matèria pendent però que cada vegada pren més importància i es té més en compte.
Per una banda, ens manca educació emocional per gestionar les nostres pròpies emocions. L'escola que hem viscut com a infants no tenia en compte l'educació emocional (o no gaire). Així, hem crescut amb una serie de "pedres a la motxilla", com ahir deia un bon amic parlant del tema, que tenen repercussió en la nostra vida adulta. Per altra banda, no podem ensenyar allò que no sabem o que no tenim interès en saber. Per tant, si no "ens treballem" per adquirir habilitats en la gestió de les pròpies emocions, difícilment podrem guiar els nostres alumnes per aquest camí.
Tanmateix, crec que s'estan fent petits passos en la bona direcció. En primer lloc, se'n parla. Els educadors i les educadores conscients d'aquesta necessitat (que sovint ens porta a veure que, per començar, és una necessitat personal) tenim interès en millorar-ho des de dues vessants: educant-nos nosaltres per a nosaltres mateix@s i educant-nos per guiar el nostre alumnat en la seva educació emocional.
Finalment, si bé és necessari que hi hagi oferta de formació permanent en aquest camp, penso que el que és fonamental és que la formació reglada dels educadors i educadores de tots els nivells educatius la inclogui.
Salut!
Laia